21/7/14

La usabilitat és cosa de tots

En l'entrada anterior vàrem reivindicar la funció del disseny, un terme que s'ha degradat amb l'ús. En aquesta entrada parlem de la usabilitat des de la perspectiva del dissenyador.
Cercant una pàgina concreta...


En els inicis de la meva carrera treballàvem bàsicament amb paper. Quan el 1996 em vaig aventurar en el món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors.

Pensem en les possibilitats d'interacció lògica d'un lector amb un llibre. Són senzilles i estan consolidades per segles d'experiència: des de la pròpia concepció de la forma del llibre (en essència un conjunt de papers doblegats i units pel centre), fins a les diferents maneres de presentar la informació. Poques innovacions podem fer al respecte que millorin la facilitat de la solució clàssica.

Sabem el format que més convé al llibre, sabem com el tindrà a les mans el lector, com passarà les pàgines, com recorrerà a la solapa, o l'índex, o el pròleg segons busqui una o altra informació ...

Així que hi ha una interacció amb el medi imprès que tenim en consideració quan dissenyem per a la impremta. Per tant, estem considerant el lector com a receptor del missatge que conté el llibre però també com a usuari de l'objecte llibre.

Al mitjà web el plantejament ha de ser el mateix. S'ha de considerar a l'usuari i les seves circumstàncies per facilitar la transmissió del missatge.

En certs sentits el web és un mitjà amb més limitacions que les que té un imprès; en altres aspectes és més complex i, per tant més ric. Però en tot cas els dos mitjans poden ser estudiats des del punt de vista de com els utilitza l'usuari.

El terme usabilitat no es va aparèixer als inicis de la impremta, però si que és fill d'un procés de segles al voltant de com ha de ser un llibre. Per això es pot dir que apliquem conceptes d'usabilitat quan dissenyem un llibre.

Així, quan posem el número de la pàgina en els marges exteriors del llibre ho fem perquè així permetem la ràpida localització de qualsevol pàgina. D'aquesta manera, és molt senzill passar ràpidament un grup de pàgines d'un llibre agafant-lo per la cantonada fins a trobar el número que busquem. Seria molt complicat si el número es trobés en el marge de la pàgina que dóna al llom, oi?.

Aquestes són algunes de les coses en què pensem els grafistes quan hem de dissenyar una peça, és per això que en els inicis de la meva aposta pel món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors. Era (i continua sent) increïble que els dissenyadors inicialment ens involucréssim poc i malament en un discurs que, per definició, hauria de ser el nostre ...

Perquè, en el món del paper, el dissenyador gràfic en moltes ocasions assumeix les tasques que en el món web s'han convertit en tres perfils: arquitecte de la informació, expert en usabilitat i dissenyador gràfic.

Podria haver estat d'una altra manera ... però, en qualsevol cas, els perfils d'expert en usabilitat, arquitecte de la informació i dissenyador gràfic són perfils que se superposen en alguns punts i que han d'estar molt ben engranats.

És important que cada un d'aquests perfils que intervenen en la conceptualització i construcció d'un web entengui quin és el seu paper i, allà on puguin, es complementin, discuteixin, s'exigeixin mútuament i s'afegeixin valor.

El grafista han d'entendre els estudis d'usabilitat com a instruments dels que valer-se i als quals atendre; i tant l'arquitecte com l'expert en usabilitat han d'intentar comprendre els plantejaments del dissenyador i exigir d'aquest que completi i aporti un plus d'usabilitat al projecte amb la seva intervenció.


Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la importància de la retícula en l'estructuració d'una pàgina web.

Entrades relacionades

Reivindicació del terme disseny

Entrades relacionades

VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic



Rosa Álvarez per:

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

15/7/14

Reivindicació del terme disseny

Actualment, almenys en l'àmbit geogràfic en què em trobo, quan algú qualifica un objecte com "de disseny" es refereix gairebé sempre a alguna cosa que percep "bonic" i amb cert "glamour" però, freqüentment, inútil o defectuós en la seva funció.


És així. . I, de moment, em sembla que l'únic que podem fer els dissenyadors per a solucionar-ho és intentar fer les coses el millor que puguem i treballar per apropar la possibilitat que, algun dia, es donin les condicions perquè la paraula i l'activitat disseny recuperin la veritable dimensió del seu significat.

Perquè dissenyar alguna cosa és projectar, és a dir, pensar i, d'alguna manera, esbossar-ho per després construir-ho. I quan un dissenyador projecta alguna cosa sempre és amb algun objectiu.

En el sector industrial l'objectiu, la utilitat dels objectes, és més intrínseca i evident. En el sector gràfic en el que estic el factor "útil" és menys mesurable. En aquest sector, un projecte sempre implica la transmissió com a mínim d'un missatge a un receptor. Per tant, en el nostre cas, dissenyar és intentar buscar la millor formalització dels continguts que componen aquest missatge, la presentació que millor faciliti la seva transmissió. Aquest és el factor "utilitat" al camp gràfic.

Fragments de projectes d'Amèrica Sánchez, Milton Glaser, Moholy Nagy, Enric Huguet i Enric Satué.

Si, en uns grans magatzems, s'ha de mostrar al públic la direcció de sortida, probablement es penjarà un cartell en el qual es situarà la paraula sortida i una fletxa apuntant en la direcció apropiada. Però, s'hauran de considerar diferents factors: la distància entre les lletres, el contrast entre el color de la lletra i els colors del fons, la il·luminació, l'altura a la qual es col·locarà el cartell, etc.

Per arribar a la solució idònia, durant el procés de disseny es proven diferents opcions. Només es donaran per vàlides algunes, aquelles que són efectives, és a dir, les que aconsegueixen que el rètol sigui visible i intel·ligible en el context en què s'ha d'utilitzar.

I, entre les solucions funcionalment correctes es valoren aquelles que permetran "afegir" altres continguts al missatge fonamental sense desvirtuar-lo. D'aquesta manera es vesteix el missatge amb el vestit apropiat. (Per ex, la transmissió d'imatge de marca o de determinats valors que es volen associar a la marca, etc.).

Per tant els diferents proves es cribren sota paràmetres d'utilitat en la transmissió del missatge, que són els bàsics i indispensables, i sota la resta de paràmetres que considerem que han d'intervenir, en segona instància.

En essència aquesta és (o hauria de ser) la correcta pràctica del disseny gràfic. La recerca de la millor formalització d'uns continguts que s'han de comunicar a un segment prèviament identificat de receptors. Si la comunicació no és efectiva o arriba tergiversada, el disseny ha fallat.

Però, per desgràcia, en algun moment se'ns va anar de les mans i, malauradament, no és aquest el significat amb què la paraula disseny ha arribat a la majoria de la població. El reconeixement de l'encert en trobar la millor formalització d'una peça o d'un missatge no està present en el significat popular de la paraula ...

Però tot i això, insisteixo, quan es parla de disseny no es pot obviar el concepte d'utilitat perquè un objecte no està ben dissenyat si no respon a les necessitats bàsiques per a les quals va ser creat.


Quan algú em parla d'una peça, d'un espai o d'un imprès qualificant-lo com "de disseny", veig que el que pretén expressar amb això és que és bell però incòmode o inutil, el que faig simplement és fer una petita matisació: vols dir de mal disseny, no és veritat? Fins ara tothom ho entén ...

Nota:
La il·lustració que acompanya aquest article s'ha confeccionat amb fragments de projectes d'AmèricaSánchez, Milton Glaser, Moholy Nagy, Enric Huguet i Enric Satué.


Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la usabilitat des de la pespectiva del disseny gràfic.


Entrades relacionades

VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic

La marca una necessitat no sempre ben coberta



Rosa Álvarez per:

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

28/5/14

"Comunicación digital", versió espanyola

Set mesos després d’iniciar la peripècia de fer un blog en català sobre la presència de les empreses a internet, hem decidit que ja estem preparats per abordar també la versió castellana del blog.

Comunicación digital partirà dels mateixos continguts però sense imposar-nos fer una rèplica permanent i permeten que en un moment donat els continguts siguin específics per a cada versió.

Com que la versió catalana ja té set mesos de vida, podrà mantenir la vigència ja que, en general, sempre abordarem els temes primer en català i després en castellà.

La persistència de la versió catalana no està en qüestió. La única manera d’ajudar a la pervivència del català és escriure amb normalitat encara que amb altres idiomes puguem arribar a un col·lectiu més gran.  Altrament correm el risc de reduir la riquesa cultural a la xarxa a l’anglès i el xinès.


Esperem continuar tenint-vos com a lectors a qualsevol de les dues versions.


L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 



1/4/14

El Responsive Web Desing, una solució que surt a compte

El Responsive Web Design és el sistema de maquetació que permet que els continguts d’un web s’adaptin a diversos dispositius com ara tauletes, telèfons intel·ligents i ordinadors.


Exemple de web responsive
Fins fa un parell o tres d’anys quan volíem tenir un web que funcionés en un mòbil havíem de fer una versió específica pel mòbil. Tots recordem la moda dels webs .mobi. Però ni en una versió específica per mòbils aconseguíem que el web es veiés bé a tots els mòbils. El problema venia de la diversitat de tipus i mides de pantalla.

Amb l’aparició del iPhone i el desplegament dels telèfons intel·ligents, resoldre la correcte visió d’un web en un mòbil es va convertir en una urgència, ja que la gent començava a utilitza el mòbil permanentment, també per veure webs. Per tant, si volies tenir una presència efectiva a la xarxa calia que el teu web es pogués veure dignament en un mòbil.

L’aparició del Responsive Web Design, ho resolt amb escreix. Es tracte d’una tècnica de maquetació que fa que segons la mida de la pantalla el web es reordeni i s’adapti de manera que sempre es vegi correctament. El més important és que tant text com imatge tenen la mida adient a cada dispositiu.

Fixeu-vos en les imatge i crec que us quedarà clar.

La maquetació pensada per un ordinador: visualitzem 
5 columnes

La maquetació pensada per a una tauleta:  
visualitzem 3 columnes, i el contingut de la dreta
és a sota.  

La imatge de sota, el cas 
del telèfon amb 1 columna



















El dissenyador i el maquetador han de definir com s’ordenarà el web a cada mida, ja que, per exemple, si a l’ordinador hem resolt el web en tres columnes, al telèfon en disposarem d’una, i el què a l’ordinador veiem en una mateixa fila, al mòbil ho veurem una cosa després de l’altre.

Fer un web amb aquesta tècnica, és més lent que fer-ho com abans, per tant és una mica més car, però molt més barat que la doble versió i mot més eficient ja que el manteniment només l’haurem de fer una vegada i es veurà bé arreu.

Una de les avantatges d'aquest tipus de maquetació ens que es obliga a estructura-la de manera que facilita l'accessibilitat i el posicionament en cercadors.

Ara bé, el Responsive Web Design no resolt tota la problemàtica, ja que els continguts no es poden redactar per un sol dispositiu i que es readaptin sols, per adaptar-los ens cal la ma humana i diverses versions del web. Si sempre hem defensat que els continguts han de ser sintètics, si es pensa fer un disseny adaptatiu encara ho han de ser més o tindrem problemes de lectura en pantalla petita.

El què si ens permet el Responsive Web Design, es dir-li que certs parts del contingut no es publiquin en formats de pantalla petits, d’aquesta manera podem obviar parts que poden ser poc útils en una pantalla petita i que fins i tot poden afegir soroll a la lectura.

Si bé el Responsive Web Design, resolt la problemàtica d’adaptació del disseny a cada tipus de pantalla, no resolt –encara que la millora- la problemàtica dels continguts.

L’augment de "cost de construcció” del web queda compensat per només haver de mantenir un web que podem veure correctament en tota mena de dispositius, fixes i mòbils.


Heu fet algun web responsive? Ens expliqueu l’experiència?

Per cert diuen les revistes que enguany (2014) és l'any de Responsive Web Design (o disseny adaptatiu). Tens el teu web adaptat? Et podem ajudar?


Entrades relacionades


Wordweb, una solució multi-dispositiu

- i IX - El repte de la presència a Internet. Bosses Barcelona com exemple



L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

Troba'ns a:
info@wordweb.cat