7/3/14

V- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció

Resoldre correctament la conceptualització és una garantia per a l’èxit del projecte.


No ens cansarem mai de repetir els elements clau a l’hora de definir un projecte, juntament amb els condicionants tecnològics, ja que si no ho tenim clar el web no funcionarà:

a) Objectius del projecte
Són el punt de partida de tot el procés de Conceptualització. Cal tenir clars tant els objectius estratègics com els operacionals i/o específics del projecte.
b) Necessitats de l’usuari

És el segon paràmetre clau d’un projecte.
Cal definir les diverses tipologies per tenir clara
la seva forma de comportament i les seves necessitats per poder-hi donar resposta.
El binomi objectius/tipologies d’usuari, serà la guia mestra per a la conceptualització del projecte.
Definició funcional: arquitectura de la informació i disseny de la interacció
En termes generals podem definir dos menes de interfícies web:
a)   les que responen a un projecte on el contingut és l’element central (Ex. Un web corporatiu, una botiga virtual, etc.)
b)   les que responen a un projecte on la funció és la part primordial (Ex. una intranet, un portal de tràmits, una eina web, etc.)
Si sempre hem de treballar en equip i de manera especial amb els responsable del continguts, en el primer cas, és crític, ja que és el contingut el que acabarà definint l’estructura del web.
Exemple d'arbre d'una botiga virtual. www.eupalinos.com














Arquitectura de la informació
Es tracta de fer una definició detallada dels continguts, serveis i funcionalitats per donar resposta a la selecció feta en la fase anterior i estructurar-los de manera que quedin agrupats tal com a l’usuari li agradarà trobar-los. Es tracta de fer la vida fàcil a l’usuari.
Com a resultat obtenim un mapa complert de l’estructura i un document on es descriu en detall cada funcionalitat.
En aquest punt haurem definit la bases sobre la que es construirà el projecte.
Claus comunicatives
Els objectius, els destinataris i el coneixement de quins continguts i funcionalitats volem utilitzar ens permetran definir el discurs. Es a dir, s’han de definir les línies mestres del tractament dels continguts, tenint especial cura de qui seran els receptors, ja que un error en aquest aspecte penalitza especialment el web. (No entendre o no sentir-te públic d’un contingut, porta a abandonar la lectura i, per tant, el web).
S’ha de marcar el to i l’estil que després s’haurà de fer servir pel tractament i desenvolupament dels continguts i el manteniment posterior.
És de gran ajut fer una primera aproximació als literals a emprar, ja que ajuden a tancar els criteris de conceptualització.
Tot i quedar fora de l’abast d’aquest projecte, hem de recordar que tenir els continguts a punt requereix posar l’organització en línia tal com vàrem explicar en aquesta entrada.
Disseny de la interacció. El prototip

Amb l’estructura definida (arquitectura del web) hem de definir com es navegarà, quines rutes podrà fer l’usuari, quins elements els hi hem de donar una importància especial –per exemple, que volem destacar a la pàgina d’inici- com interrelacionarem la informació d’una branca amb la d’una altra.
En definitiva es tracta de definir com podrem navegar. (Disseny de la interacció).
Exemple d'una pàgina del prototip de la botiga www.eupalinos.com

Tot i que és molt habitual l’ús de wireframes [esbossos de les pàgines amb enllaços per mostrar la navegació], l'equip de wordweb creiem que és molt més útil el prototip.
Per facilitar la
visualització del projecte d’una manera prou similar al resultat final,
desenvolupem un
prototip html sense
disseny, navegable i testejable, que serveix
per acotar el projecte,
facilitar la comprensió
al client, ajudar
a l’equip tècnic en la realització de l'anàlisi funcional i facilita la
solució gràfica i la maquetació al permetre concretar les diverses tipologies de pàgina que caldrà dissenyar i maquetar.
El prototip s’ha de fer amb continguts reals o prou similar als reals, per tal de poder apreciar si realment s’ajusta al què volem aconseguir, però sense atributs gràfics, ja que si no s’acaba parlant de “gustos” enlloc de la funció que ha de contemplar el web.
El principal receptor del prototip és el client ja que en base al prototip aprovarà l’abast real del projecte. Per tant, quan més complert és el prototip menys probabilitats d’errors i de reobertures de l’abast.
(Ex. Si incloem en el prototip les pàgines de resposta dels formularis, segur que es faran, si no les incloem, ja que les considerem òbvies, és molt probable que alguna es perdi pel camí.)
El treball amb prototip permet avançar de manera iterativa, i anar tancant temes amb el client sense perdre la visió global. Un canvi en el prototipatge és ràpid i barat. Un canvi en la programació pot truncar el projecte.
Dit d’altre manera, aquesta metodologia minimitza la gestió del canvi que tants mals de cap porta entre realitzador i client.
Però el prototip també permet testejar-lo amb usuaris reals per veure si allò que hem definit s’entén i si s’hi troben còmodes.
Amb el prototip tanquem la definició funcional del projecte.
Propera entrada

A la propera entrada parlarem de com amb el disseny gràfic tanquem la conceptualització.


Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part  [Formulació d'un projecte nou]

IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part.  [Re-formulació d'un projecte ja existent]


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet



L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 


Cap comentari: