a) Objectius del
projecte
Són el punt de partida de tot el procés de Conceptualització. Cal
tenir clars tant els objectius estratègics com els operacionals i/o específics
del projecte.
b) Necessitats de
l’usuari
És el segon paràmetre clau d’un projecte.
Cal definir les diverses
tipologies per tenir clara
la seva forma de comportament i les seves
necessitats per poder-hi donar resposta.
El binomi objectius/tipologies
d’usuari, serà la guia mestra per a la conceptualització del projecte.
Definició
funcional: arquitectura de la informació i disseny de la interacció
En termes generals podem definir dos menes de interfícies web:
a)
les que responen a un projecte on el contingut és
l’element central (Ex. Un web corporatiu, una botiga virtual, etc.)
b)
les que responen a un projecte on la funció és la
part primordial (Ex. una intranet, un portal de tràmits, una eina web, etc.)
Si sempre hem de treballar en equip i de manera especial amb els
responsable del continguts, en el primer cas, és crític, ja que és el contingut
el que acabarà definint l’estructura del web.
 |
| Exemple d'arbre d'una botiga virtual. www.eupalinos.com |
Arquitectura
de la informació
Es tracta de fer una definició detallada dels continguts, serveis i
funcionalitats per donar resposta a la selecció feta en la fase anterior i
estructurar-los de manera que quedin agrupats tal com a l’usuari li agradarà
trobar-los. Es tracta de fer la vida
fàcil a l’usuari.
Com a resultat obtenim un mapa complert de l’estructura i un document
on es descriu en detall cada funcionalitat.
En aquest punt haurem definit la bases sobre la que es construirà el
projecte.
Claus
comunicatives
Els objectius, els destinataris i el coneixement de quins continguts i
funcionalitats volem utilitzar ens permetran definir el discurs. Es a dir,
s’han de definir les línies mestres del tractament dels continguts, tenint
especial cura de qui seran els receptors, ja que un error en aquest aspecte
penalitza especialment el web. (No entendre o no sentir-te públic d’un
contingut, porta a abandonar la lectura i, per tant, el web).
S’ha de marcar el to i l’estil que després s’haurà de fer servir pel
tractament i desenvolupament dels continguts i el manteniment posterior.
És de gran ajut fer una primera aproximació als literals a emprar, ja
que ajuden a tancar els criteris de conceptualització.
Tot i quedar fora de l’abast d’aquest projecte, hem de recordar que tenir
els continguts a punt requereix posar l’organització en línia tal com vàrem
explicar en aquesta entrada.
Disseny
de la interacció. El prototip
Amb l’estructura definida (arquitectura
del web) hem de definir com es navegarà, quines rutes podrà fer l’usuari,
quins elements els hi hem de donar una importància especial –per exemple, que
volem destacar a la pàgina d’inici- com interrelacionarem la informació d’una
branca amb la d’una altra.
En definitiva es tracta de definir com podrem navegar. (Disseny de la interacció).
 |
| Exemple d'una pàgina del prototip de la botiga www.eupalinos.com |
Tot i que és molt habitual l’ús de wireframes [esbossos de les pàgines
amb enllaços per mostrar la navegació], l'equip de wordweb creiem que és molt més útil el
prototip.
Per facilitar la
visualització del projecte d’una manera prou similar
al resultat final,
desenvolupem
un
prototip html sense
disseny, navegable i testejable, que serveix
per
acotar el projecte,
facilitar la comprensió
al client, ajudar
a l’equip tècnic
en la realització de l'anàlisi funcional i facilita la
solució gràfica i la
maquetació al permetre concretar les diverses tipologies de pàgina que caldrà
dissenyar i maquetar.
El prototip s’ha de fer amb continguts reals o prou similar als reals,
per tal de poder apreciar si realment s’ajusta al què volem aconseguir, però
sense atributs gràfics, ja que si no s’acaba parlant de “gustos” enlloc de la
funció que ha de contemplar el web.
El principal receptor del prototip és el client ja que en base al
prototip aprovarà l’abast real del projecte. Per tant, quan més complert és el
prototip menys probabilitats d’errors i de reobertures de l’abast.
(Ex. Si incloem en el prototip les pàgines de resposta dels formularis,
segur que es faran, si no les incloem, ja que les considerem òbvies, és molt
probable que alguna es perdi pel camí.)
El treball amb prototip permet avançar de manera iterativa, i anar
tancant temes amb el client sense perdre la visió global. Un canvi en el
prototipatge és ràpid i barat. Un canvi en la programació pot truncar el
projecte.
Dit d’altre manera, aquesta
metodologia minimitza la gestió del canvi que tants mals de cap porta entre
realitzador i client.
Però el prototip també permet testejar-lo amb usuaris reals per veure si
allò que hem definit s’entén i si s’hi troben còmodes.
Amb el prototip tanquem la definició funcional del
projecte.
Propera entradaA la propera entrada parlarem de com amb el disseny gràfic tanquem la conceptualització.
I- Esquema conceptual
II- Procés metodològic
III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part [Formulació d'un projecte nou]
IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part. [Re-formulació d'un projecte ja existent]
Entrades relacionades
- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?
- Vull un web ben fet
- Tota la sèrie: Com escriure a Internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada