En l'entrada anterior vàrem reivindicar la funció del disseny, un terme que s'ha degradat amb l'ús. En aquesta entrada parlem de la usabilitat des de la perspectiva del dissenyador.
En els inicis de la meva carrera treballàvem bàsicament amb paper. Quan el 1996 em vaig aventurar en el món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors.
Pensem en les possibilitats d'interacció lògica d'un lector amb un llibre. Són senzilles i estan consolidades per segles d'experiència: des de la pròpia concepció de la forma del llibre (en essència un conjunt de papers doblegats i units pel centre), fins a les diferents maneres de presentar la informació. Poques innovacions podem fer al respecte que millorin la facilitat de la solució clàssica.
Sabem el format que més convé al llibre, sabem com el tindrà a les mans el lector, com passarà les pàgines, com recorrerà a la solapa, o l'índex, o el pròleg segons busqui una o altra informació ...
Així que hi ha una interacció amb el medi imprès que tenim en consideració quan dissenyem per a la impremta. Per tant, estem considerant el lector com a receptor del missatge que conté el llibre però també com a usuari de l'objecte llibre.
Al mitjà web el plantejament ha de ser el mateix. S'ha de considerar a l'usuari i les seves circumstàncies per facilitar la transmissió del missatge.
En certs sentits el web és un mitjà amb més limitacions que les que té un imprès; en altres aspectes és més complex i, per tant més ric. Però en tot cas els dos mitjans poden ser estudiats des del punt de vista de com els utilitza l'usuari.
El terme usabilitat no es va aparèixer als inicis de la impremta, però si que és fill d'un procés de segles al voltant de com ha de ser un llibre. Per això es pot dir que apliquem conceptes d'usabilitat quan dissenyem un llibre.
Així, quan posem el número de la pàgina en els marges exteriors del llibre ho fem perquè així permetem la ràpida localització de qualsevol pàgina. D'aquesta manera, és molt senzill passar ràpidament un grup de pàgines d'un llibre agafant-lo per la cantonada fins a trobar el número que busquem. Seria molt complicat si el número es trobés en el marge de la pàgina que dóna al llom, oi?.
Aquestes són algunes de les coses en què pensem els grafistes quan hem de dissenyar una peça, és per això que en els inicis de la meva aposta pel món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors. Era (i continua sent) increïble que els dissenyadors inicialment ens involucréssim poc i malament en un discurs que, per definició, hauria de ser el nostre ...
Perquè, en el món del paper, el dissenyador gràfic en moltes ocasions assumeix les tasques que en el món web s'han convertit en tres perfils: arquitecte de la informació, expert en usabilitat i dissenyador gràfic.
Podria haver estat d'una altra manera ... però, en qualsevol cas, els perfils d'expert en usabilitat, arquitecte de la informació i dissenyador gràfic són perfils que se superposen en alguns punts i que han d'estar molt ben engranats.
És important que cada un d'aquests perfils que intervenen en la conceptualització i construcció d'un web entengui quin és el seu paper i, allà on puguin, es complementin, discuteixin, s'exigeixin mútuament i s'afegeixin valor.
El grafista han d'entendre els estudis d'usabilitat com a instruments dels que valer-se i als quals atendre; i tant l'arquitecte com l'expert en usabilitat han d'intentar comprendre els plantejaments del dissenyador i exigir d'aquest que completi i aporti un plus d'usabilitat al projecte amb la seva intervenció.
 |
| Cercant una pàgina concreta... |
En els inicis de la meva carrera treballàvem bàsicament amb paper. Quan el 1996 em vaig aventurar en el món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors.
Pensem en les possibilitats d'interacció lògica d'un lector amb un llibre. Són senzilles i estan consolidades per segles d'experiència: des de la pròpia concepció de la forma del llibre (en essència un conjunt de papers doblegats i units pel centre), fins a les diferents maneres de presentar la informació. Poques innovacions podem fer al respecte que millorin la facilitat de la solució clàssica.
Sabem el format que més convé al llibre, sabem com el tindrà a les mans el lector, com passarà les pàgines, com recorrerà a la solapa, o l'índex, o el pròleg segons busqui una o altra informació ...
Així que hi ha una interacció amb el medi imprès que tenim en consideració quan dissenyem per a la impremta. Per tant, estem considerant el lector com a receptor del missatge que conté el llibre però també com a usuari de l'objecte llibre.
Al mitjà web el plantejament ha de ser el mateix. S'ha de considerar a l'usuari i les seves circumstàncies per facilitar la transmissió del missatge.
En certs sentits el web és un mitjà amb més limitacions que les que té un imprès; en altres aspectes és més complex i, per tant més ric. Però en tot cas els dos mitjans poden ser estudiats des del punt de vista de com els utilitza l'usuari.
El terme usabilitat no es va aparèixer als inicis de la impremta, però si que és fill d'un procés de segles al voltant de com ha de ser un llibre. Per això es pot dir que apliquem conceptes d'usabilitat quan dissenyem un llibre.
Així, quan posem el número de la pàgina en els marges exteriors del llibre ho fem perquè així permetem la ràpida localització de qualsevol pàgina. D'aquesta manera, és molt senzill passar ràpidament un grup de pàgines d'un llibre agafant-lo per la cantonada fins a trobar el número que busquem. Seria molt complicat si el número es trobés en el marge de la pàgina que dóna al llom, oi?.
Aquestes són algunes de les coses en què pensem els grafistes quan hem de dissenyar una peça, és per això que en els inicis de la meva aposta pel món del disseny web em va sorprendre que el discurs relatiu a la usabilitat i a tenir presents les necessitats de l'usuari no el fessin els propis dissenyadors. Era (i continua sent) increïble que els dissenyadors inicialment ens involucréssim poc i malament en un discurs que, per definició, hauria de ser el nostre ...
Perquè, en el món del paper, el dissenyador gràfic en moltes ocasions assumeix les tasques que en el món web s'han convertit en tres perfils: arquitecte de la informació, expert en usabilitat i dissenyador gràfic.
Podria haver estat d'una altra manera ... però, en qualsevol cas, els perfils d'expert en usabilitat, arquitecte de la informació i dissenyador gràfic són perfils que se superposen en alguns punts i que han d'estar molt ben engranats.
És important que cada un d'aquests perfils que intervenen en la conceptualització i construcció d'un web entengui quin és el seu paper i, allà on puguin, es complementin, discuteixin, s'exigeixin mútuament i s'afegeixin valor.
El grafista han d'entendre els estudis d'usabilitat com a instruments dels que valer-se i als quals atendre; i tant l'arquitecte com l'expert en usabilitat han d'intentar comprendre els plantejaments del dissenyador i exigir d'aquest que completi i aporti un plus d'usabilitat al projecte amb la seva intervenció.
Propera entrada
A la propera entrada parlarem de la importància de la retícula en l'estructuració d'una pàgina web.Entrades relacionades
Reivindicació del terme dissenyEntrades relacionades
VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic
Rosa Álvarez per:
L'equip de wordweb
La solució per a la PIME
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada