El disseny tanca el procés de conceptualització i com a part de la conceptualització, ha d’estar regit pels objectius del client i les necessitats/expectatives dels usuaris.
El
disseny gràfic és la formalització (donar forma) del que hem definit (el que veiem en el
prototip) en les tasques anteriors, una forma que s'ha de basar en el concepte i la funció.
El
disseny d’un web ha facilitar la usabilitat del web i
a la vegada l’ha de fer atractiu. El disseny d’un web no pot ser merament
creativitat, ja que el web no serà usable, i per tant no seria disseny.
Per nosaltres el disseny va lligat a la funció
i aporta la capa estètica imprescindible per fer atractiu el web. Per fer-ho
s’ha de recolzar amb els valors de la imatge corporativa o els que s’hagin
definit en el projecte (no tots els webs han de fer referència a la imatge
corporativa del client).
Si estem d’acord que el disseny és responsable d’una part important de la usabilitat i
l’accessibilitat, de la imatge i de facilitar la comunicació dels valors de la
marca, estarem d’acord que no és un repte fàcil, que no n'hi ha prou amb saber fer anar les eines. El disseny gràfic és el facilitador d'un acte de comunicació que si no arriba al receptor és per què la solució gràfica no és correcte.
Per fer la seva feina, el dissenyador té una
sèrie de recursos propis com ara, la
tipografia, el color, la retícula, el tractament de les imatges, etc... de
la correcta combinació d’aquets elements en depèn el resultat.
Del disseny a les
plantilles
Si amb el prototip hem establert les jerarquies dels continguts, la manera com navegarem i l’estructura de la informació, amb el disseny hem de incorporar, entre d’altres.:
- l’estructura
gràfica del web en base a una retícula.
Si volem que les diferents pàgines del web mantinguin
una coherència visual necessitarem definir una retícula que les sustenti.
Això ens permetrà tenir plantilles diferents per a les diverses necessitats i
que l’usuari percebi el web com una unitat.
Però quina retícula? Dependrà dels continguts que haurà de contenir i de l’estètica que es busqui.
(La millor manera d’entendre què és una
retícula es pensar en una revista on les diverses seccions mostren el contingut
de manera diferent però mantenen una unitat visual).
- la
llegibilitat, tant dels continguts textuals com gràfics: fotos, vídeos, etc.
Que un web sigui fàcil de mirar i de
llegir és una de les tasques prioritàries del disseny.
(No es llegeix de la mateixa manera una línia
de 12 paraules que una de 3 o de 20 o en un smartphone que en un ordinador).
- l’estètica.
Una de les preguntes que cal fer al client és
quins són els referents visuals a tenir en compte. Generalment és la imatge
corporativa. En base aquest criteris o referents visuals crearem la imatge
gràfica.
Hem de tenir clares totes les tipologies de pàgines a resoldre, en això el prototip ens facilita la vida, i començar per les més complexes per acabar amb la home que generalment té un tractament específic però que ha de reflectir un estil fruit de les pagines interiors.
L’estètica juntament amb les imatges que seleccionem defineix també la lectura emocional del web. Per tant el disseny a més de resoldre la funció, aporta la sensació i la suggestió.
- la
iconografia.
La iconografia i demés botons són elements
crítics per facilitar la navegació, per això la solució no pot ser la mateixa
en un web d’una sola visita que en una intranet corporativa. En el primer cas
no ens podem permetre que l’usuari tingui que pensar per entendre el què li
proposem. En el cas de la intranet, podem demanar un cert esforç inicial a
l’usuari sempre que una vegada apresa la iconografia se li simplifiqui la
navegació.
Abusar de la iconografia o inventar-se referents iconogràfics pot penalitzar molt. Quan ja hi ha referents d’estandarditzats hem de fer-los servir a menys que estiguem convençuts que la nostra solució aportarà facilitat d'ús i comprensió del missatge.
Tot el treball de disseny caldrà fer-lo a prop dels responsables del contingut, com en una revista o un diari, ajustant el contingut amb el disseny per aconseguir que el producte resultant millori.
El dissenyador ha de poder dir al redactor que
faci la redacció d’una altre manera, i el redactor que els dissenyador resolgui
una problemàtica concreta d’una manera diferent.
Ara bé, el dissenyador no només està condicionat per la fase de
conceptualització prèvia i els continguts, sinó, i de manera molt significativa,
per la tecnologia. Dependrà de la
plataforma tecnològica, dels recursos per evolucionar-la, i del coneixement
dels programadors html, que puguem apostar per una solució gràfica o una altra.
Cal treballar
molt estretament amb els programadors html i revisar el resultat. El disseny i la programació html són el nexe
d’unió entre la conceptualització i el resultat final. Si les plantilles estan
ben fetes, el resultat final de la interfície serà el previst.
El programador html, com l’impressor en el cas
del paper, pot fer bo o dolent el treball del dissenyador i de retruc tot el procés de conceptualització, en les seves mans
queda l’accessibilitat, la adaptabilitat del web a diversos dispositius [responsive]
i l’encaix amb la programació.
Dit d’altre manera del disseny i de la seva concreció en plantilles en depèn com l’usuari
percebrà el web, és a dir, en depèn l’èxit o el fracàs.
Propera entrada
A la propera entrada parlarem de la relació
amb la tecnologia i de manera especial amb l’equip de desenvolupament
tecnològic.
I- Esquema conceptual
II- Procés metodològic
III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part [Formulació d'un projecte nou]
IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part. [Re-formulació d'un projecte ja existent]
V- Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció
Entrades relacionades
- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?
- Vull un web ben fet
- Tota la sèrie: Com escriure a Internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada