Si en l’entrada anterior vàrem veure com
l’equip de wordweb afrontava la immersió i el coneixement d’un projecte que
partia de zero, en aquest cas veiem un projecte de re-conceptualització d’un web
ja existent.
B. El cas de la revisió d’un web existent
El procés en el cas de refer un web ja
existent conceptualment és el mateix, però ens trobarem diferències en la
manera d’abordar-lo.
Per explicar-ho partirem del cas que
continguts i funcionalitats han de ser els mateixos que les del web ja existent
i que el què cal és millorar-los.
En aquest cas no tindrà sentit avaluar noves
funcionalitats, però si que pot tenir sentit veure com ho resolt la
competència, per tal de trobar opcions de millora.
Ara bé, per estudiar les opcions de
millora caldrà fer un estudi
d’usabilitat. L’estudi d’usabilitat el podem el podem abordar des de dues
perspectives no excloents:
a) Anàlisi expert o avaluació heurística
b) Test d'usabilitat
a) Anàlisi expert
a) Anàlisi expert o avaluació heurística
b) Test d'usabilitat
a) Anàlisi expert
 |
| Captura d’un problema de maquetació |
L’anàlisi heurístic té especial sentit,
quan nosaltres no hem intervingut en el web inicial, ja que d’haver participat,
inevitablement tenim la visió contaminada.
Com és lògic, l’anàlisi expert té un cost
més reduït que el test d’usuaris, lo que el fa especialment útil quan “el
projecte” no es pot permetre el test.
Val la pena ser exahustius ja que si fem la revisió a fons tindrem molta més seguretat a l'hora de proposar solucions.
Sempre que vulguem fer un test
recomanem fer també l’anàlisi ja que en servirà per completar i matissar
aspectes del resultat ofert pels usuaris.
Els resultats els haurem de creuar amb la resta de la informació i de manera molt especial amb els condicionats tecnològics, ja que ens podem trobar que una solució no sigui possible si, per exemple, té un cost in-assumible.
b) Test d’usuaris
Per fer un test d’usuaris hem de
seleccionar un grup significatiu però reduït per enfrontar-los al web que volem
analitzar. Un grup de 8 a 10 persones acostuma a ser una bona mida. Recordem la
regla del 80/100 comentada en l’entrada anterior.
 |
|
Un
usuari comentant la interfície
|
Reproduir un entorn natural de treball pot ajudar a que el comportament dels usuaris no quedi influït per l'excepcionalitat de la situació.
Haurem de preparar una sèrie de preguntes
per tal que els usuaris facin les accions de manera natural i puguem veure com
s’encallen o com ho resolen.
Per poder-ho analitzar posteriorment
gravarem tant el moviment del cursor com les seves reaccions.
No cal dir que el seu comportament ens
donarà molta informació dels problemes que després haurem de saber analitzar i
convertir en propostes de millora.
Tant al fer el test com l’anàlisi no hem de perdre mai de vista els objectius
del client i els destinataris del projecte. Fer-ho sense tenir-ho en compte
ens pot fer esbiaixar el resultat.
Aquesta informació serà el punt de partida per a la
re-conceptualització del web.
Propera entrada
Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital
I- Esquema conceptual
II- Procés metodològic
III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part
Entrades relacionades
- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?
- Vull un web ben fet
- Tota la sèrie: Com escriure a Internet
A la propera entrada parlarem de la conceptualització: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció.
I- Esquema conceptual
II- Procés metodològic
III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part
Entrades relacionades
- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?
- Vull un web ben fet
- Tota la sèrie: Com escriure a Internet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada