VII- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 4: El desenvolupament tecnològic

Després d’explicar la metodologia de conceptualització: anàlisis, arquitectura de la informació, disseny de la interacció, disseny de continguts i disseny gràfic, avui volem centrar-nos en les implicacions de la tecnològica durant el procés descrit i en el paper a jugar durant el desenvolupament tecnològic.

Fragment de codi de la pagina de google

Sentències

1) La tecnologia és una eina que ha d’estar al servei del projecte.

2) L’equip tecnològic ha de construir allò que s’ha definit prèviament.

3) L’objectiu d’un desenvolupament tecnològic és un producte que els usuaris puguin fer servir de la manera més senzilla possible.

4) L’equip tecnològic ha de saber limitar les opcions que poden encarir el projecte i oferir alternatives.

5) La tecnologia és un facilitador i un limitador                                                                                                                            és qui ens marca que podem fer.

El suport de l’equip tecnològic

Per poder explotar al màxim les opcions de l’eina que es faci servir en el desenvolupament cal que coneguem les diverses opcions i possibilitats que ens ofereix. No pensem que podem arribar a tot. La col·laboració de l’equip tecnològic ens ha de facilitar la vida.

Un dels riscos que correm les persones que ens dediquem a definir com ha de ser i s’ha de comportar un web, és que pensem solucions que o bé no es poden fer o encareixen el cost i/o el temps de desenvolupament.

No hi ha res més negatiu en un projecte que frustrar les expectatives del client. Si ja li hem venut una solució i ens hem de fer enrere per requeriments tecnològics tenim assegurat un problema de gesti  e e﷽﷽﷽﷽﷽ assegurat un problema de gesti expectatives del client. Si ja li hem venut una solució de projecte i de relació amb el client.

El tecnòleg ha de ser responsable de validar tot el que proposem i d’oferir-nos solucions alternatives que poden millorar el resultat. Ha de saber veure, a més, quines conseqüències pot tenir quan es vulgui evolucionar el projecte incorporant noves funcions.

En definitiva, tenir-lo a l’equip és una garantia per aconseguir que el projecte arribi a bon port.

El suport a l’equip tecnològic

En la darrera entrada sobre el disseny gràfic del web, dèiem: “Cal treballar molt estretament amb els programadors html i revisar el resultat. El disseny i la programació html són el nexe d’unió entre la conceptualització i el resultat final. Si les plantilles estan ben fetes, el resultat final de la interfície serà el previst.”

En aquest punt comença la relació directe amb l’equip tecnològic que és on ens juguem la credibilitat de la nostra feina.

És per això que a l’equip de wordweb creiem que cal fer un bon traspàs, donar suport durant tot el desenvolupament i validar que el què s'està programant respon al que es va definir, de manera molt especial, hem de revisar amb detall les plantilles maquetades.

Aquesta feina moltes vegades s’obvia, com que ja vàrem lliurar la nostra part de projecte, ja podem oblidar-nos-en. Res menys cert. Tots hem treballat en projectes que una vegada vist el resultat ja no els volem signar. No fer el seguiment que proposem fa augmentar exponencialment aquest risc.

Això sí, caldrà pactar amb el client que el pagament d’aquestes tasques no aturi el cobrament de la resta del projecte.

Propera entrada

A la propera entrada parlarem del manteniment, l’avaluació i l’evolució.

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part  [Formulació d'un projecte nou]

IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part.  [Re-formulació d'un projecte ja existent]

V- Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció

VI- Pas a 3: Disseny gràfic


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic

En la darrera entrada vàrem parlar del procés de conceptualització centrant-nos en l’arquitectura de la informació i el disseny de la interacció. Vàrem comentar la importància que té per a l’equip de wordweb el prototip com a eina de suport a la conceptualització al facilitar la visualització i el testeig i permetre tancar el què serà el web abans d’invertir una sola hora en desenvolupament.

Del prototip al disseny gràfic

El disseny tanca el procés de conceptualització i com a part de la conceptualització, ha d’estar regit pels objectius del client i les necessitats/expectatives dels usuaris.

El disseny gràfic és la formalització (donar forma) del que hem definit (el que veiem en el prototip) en les tasques anteriors, una forma que s'ha de basar en el concepte i la funció.

El disseny d’un web ha facilitar la usabilitat del web i a la vegada l’ha de fer atractiu. El disseny d’un web no pot ser merament creativitat, ja que el web no serà usable, i per tant no seria disseny.

Per nosaltres el disseny va lligat a la funció i aporta la capa estètica imprescindible per fer atractiu el web. Per fer-ho s’ha de recolzar amb els valors de la imatge corporativa o els que s’hagin definit en el projecte (no tots els webs han de fer referència a la imatge corporativa del client).

Si estem d’acord que el disseny és responsable d’una part important de la usabilitat i l’accessibilitat, de la imatge i de facilitar la comunicació dels valors de la marca, estarem d’acord que no és un repte fàcil, que no n'hi ha prou amb saber fer anar les eines. El disseny gràfic és el facilitador d'un acte de comunicació que si no arriba al receptor és per què la solució gràfica no és correcte.

Per fer la seva feina, el dissenyador té una sèrie de recursos propis com ara, la tipografia, el color, la retícula, el tractament de les imatges, etc... de la correcta combinació d’aquets elements en depèn el resultat.

Del disseny a les plantilles

Si amb el prototip hem establert les jerarquies dels continguts, la manera com navegarem i l’estructura de la informació, amb el disseny hem de incorporar, entre d’altres.:

- l’estructura gràfica del web en base a una retícula.

Si volem que les diferents pàgines del web mantinguin una coherència visual necessitarem definir una retícula que les sustenti. Això ens permetrà tenir plantilles diferents per a les diverses necessitats i que l’usuari percebi el web com una unitat.

Però quina retícula? Dependrà dels continguts que haurà de contenir i de l’estètica que es busqui.

(La millor manera d’entendre què és una retícula es pensar en una revista on les diverses seccions mostren el contingut de manera diferent però mantenen una unitat visual).

- la llegibilitat, tant dels continguts textuals com gràfics: fotos, vídeos, etc.

Que un web sigui fàcil de mirar i de llegir és una de les tasques prioritàries del disseny.

(No es llegeix de la mateixa manera una línia de 12 paraules que una de 3 o de 20 o en un smartphone que en un ordinador).

- l’estètica.

Una de les preguntes que cal fer al client és quins són els referents visuals a tenir en compte. Generalment és la imatge corporativa. En base aquest criteris o referents visuals crearem la imatge gràfica.

Hem de tenir clares totes les tipologies de pàgines a resoldre, en això el prototip ens facilita la vida, i començar per les més complexes per acabar amb la home que generalment té un tractament específic però que ha de reflectir un estil fruit de les pagines interiors.

L’estètica juntament amb les imatges que seleccionem defineix també la lectura emocional del web. Per tant el disseny a més de resoldre la funció, aporta la sensació i la suggestió. 

- la iconografia.

La iconografia i demés botons són elements crítics per facilitar la navegació, per això la solució no pot ser la mateixa en un web d’una sola visita que en una intranet corporativa. En el primer cas no ens podem permetre que l’usuari tingui que pensar per entendre el què li proposem. En el cas de la intranet, podem demanar un cert esforç inicial a l’usuari sempre que una vegada apresa la iconografia se li simplifiqui la navegació.

Abusar de la iconografia o inventar-se referents iconogràfics pot penalitzar molt. Quan ja hi ha referents d’estandarditzats hem de fer-los servir a menys que estiguem convençuts que la nostra solució aportarà facilitat d'ús i comprensió del missatge.

Tot el treball de disseny caldrà fer-lo a prop dels responsables del contingut, com en una revista o un diari, ajustant el contingut amb el disseny per aconseguir que el producte resultant millori.

El dissenyador ha de poder dir al redactor que faci la redacció d’una altre manera, i el redactor que els dissenyador resolgui una problemàtica concreta d’una manera diferent.

Ara bé, el dissenyador no només està condicionat per la fase de conceptualització prèvia i els continguts, sinó, i de manera molt significativa, per la tecnologia. Dependrà de la plataforma tecnològica, dels recursos per evolucionar-la, i del coneixement dels programadors html, que puguem apostar per una solució gràfica o una altra.

Cal treballar molt estretament amb els programadors html i revisar el resultat. El disseny i la programació html són el nexe d’unió entre la conceptualització i el resultat final. Si les plantilles estan ben fetes, el resultat final de la interfície serà el previst.

El programador html, com l’impressor en el cas del paper, pot fer bo o dolent el treball del dissenyador i de retruc tot el procés de conceptualització, en les seves mans queda l’accessibilitat, la adaptabilitat del web a diversos dispositius [responsive] i l’encaix amb la programació.

Dit d’altre manera del disseny i de la seva concreció en plantilles en depèn com l’usuari percebrà el web, és a dir, en depèn l’èxit o el fracàs. 

Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la relació amb la tecnologia i de manera especial amb l’equip de desenvolupament tecnològic.

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part  [Formulació d'un projecte nou]

IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part.  [Re-formulació d'un projecte ja existent]

V- Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

Com hauria de ser un contingut de qualitat

Tots els que intentem tirar endavant un blog o qualsevol altre publicació digital, hem llegit que el rei és el contingut i que aquest ha de ser de qualitat si es vol reeixir: és a dir, aconseguir més seguidors,  més interacció i més negoci.

Però què entenem per un contingut de qualitat? i un contingut de qualitat és aquell que té molt èxit?

Intentarem respondre a aquestes dues preguntes a partir de la nostra experiència i de la informació que hem llegit i compartit. És per tant una visió subjectiva. Segur que ni ha d’altres. Esperem que digueu la vostra.

Un contingut de qualitat

Estarem tots d’acord que si publiquem en un blog és per explicar alguna cosa. Per tant la primera asseveració podria ser:

- un contingut que vol ser compartit ha de dir alguna cosa als lectors.

Sembla una xorrada però no ho és, només cal tafanejar per la xarxa.

La segona asseveració que segurament compartim és:

- un contingut ha de ser original

Tot i que en aquest cas s’ha de matisar, ha de ser original en la forma, en la manera que explica les idees. Ser original en les idees és verdaderament difícil i no necessàriament positiu. Ara bé, quan menys originals (quan més conegudes) siguin les idees, més original ha de ser la forma per què convidi a llegir l’article.  

El que marcarà la qualitat del blog és la coherència, costa acceptar un blog (d’un autor) que cada dia canvia de parer. Per tant podrem asseverar que:

- cada contingut d’un blog ha de formar part d’un discurs.

És a dir, cada entrada ha de tenir un fil argumental que reforci el discurs global del blog. Per tant ha de formar part d’una estratègia.

Per seguir un blog li exigim que sigui un referent per nosaltres, li exigim coherència i consistència. Ens hem d’aplicar el mateix criteri en el moment d'escriure.

Però segurament i per sobre de tot demanem que els continguts estiguin ben escrits i que siguin honestos.

Quan parlem d’estar ben escrit volem dir que no tinguin faltes d’ortografia, que la construcció de les frases sigui correcte, que les paraules escollides expliquin bé el que volem dir, ...  ...i que estiguin escrits pensant en el suport on seran llegits. Tots sabem per experiència que no té res a veure la lectura en un mòbil que en un tablet o un ordinador.

Honestos: segurament tots hem llegit continguts que ens volen vendre gat per llebre, continguts que han “agafat” literalment fragments de tercers i no ens ho diuen, continguts que prometen el cel i una vegada fet l’esforç de llegir-los resulta que no corresponen al què el títol ens pressuposava.... 

No ser honest en el que es publica se'ns tornarà en contra com un bumerang, tard o d’hora. Per ser honest, entra d’altres coses, caldrà respectar les normes de conducte d’internet.

 

Qualitat i èxit del contingut, són sinònims?

La resposta a la pregunta és òbvia. No tots els continguts de qualitat tenen èxit, ni tant sols aquells que estan pensats tenint en compte als destinataris. Ara bé, en la gran majoria de cassos, els continguts que tenen èxit tenen qualitat, sobre tot si l'èxit és sostingut en el temps.

         
  

Al nostre entendre, un dels grans perills per a la qualitat dels continguts és caure en el parany de “tot per l’èxit”.

Si només pensem en l'èxit, fàcilment farem un contingut mecànic sense creativitat personal (ha de complir amb les normes de SEO, ha de fer servir les paraules de moda, ha de dir el què l’usuari vol sentir, etc...), és a dir, un contingut sense qualitat.

Segurament (és només una hipòtesi no contrastada) el contingut de qualitat que acaba triomfant és aquell que manté un grau suficient de creativitat i visió personal.

En un món on les idees s’expressen simultàniament en mil canals i que tot el què és nou ho deixa de ser en mil·lèsimes de segon, agraïm com a lectors, que els textos aportin una dosi de creativitat i que 
sostinguin una visió personal.

Hi esteu d’acord?

Entrada relacionada

- Un text ben treballat és imprescindible per aconseguir un web usable

Enllaç d'interès

- Ballenas, girasoles y Contenido de Calidad [Blog optimando]

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

V- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció

Resoldre correctament la conceptualització és una garantia per a l’èxit del projecte.

No ens cansarem mai de repetir els elements clau a l’hora de definir un projecte, juntament amb els condicionants tecnològics, ja que si no ho tenim clar el web no funcionarà:

a) Objectius del projecte


Són el punt de partida de tot el procés de Conceptualització. Cal tenir clars tant els objectius estratègics com els operacionals i/o específics del projecte.

b) Necessitats de l’usuari


És el segon paràmetre clau d’un projecte.
Cal definir les diverses tipologies per tenir clara
la seva forma de comportament i les seves necessitats per poder-hi donar resposta.

El binomi objectius/tipologies d’usuari, serà la guia mestra per a la conceptualització del projecte.

Definició funcional: arquitectura de la informació i disseny de la interacció

En termes generals podem definir dos menes de interfícies web:

a)   les que responen a un projecte on el contingut és l’element central (Ex. Un web corporatiu, una botiga virtual, etc.)

b)   les que responen a un projecte on la funció és la part primordial (Ex. una intranet, un portal de tràmits, una eina web, etc.)

Si sempre hem de treballar en equip i de manera especial amb els responsable del continguts, en el primer cas, és crític, ja que és el contingut el que acabarà definint l’estructura del web.

Exemple d'arbre d'una botiga virtual. www.eupalinos.com

Arquitectura de la informació

Es tracta de fer una definició detallada dels continguts, serveis i funcionalitats per donar resposta a la selecció feta en la fase anterior i estructurar-los de manera que quedin agrupats tal com a l’usuari li agradarà trobar-los. Es tracta de fer la vida fàcil a l’usuari.

Com a resultat obtenim un mapa complert de l’estructura i un document on es descriu en detall cada funcionalitat.

En aquest punt haurem definit la bases sobre la que es construirà el projecte.

Claus comunicatives

Els objectius, els destinataris i el coneixement de quins continguts i funcionalitats volem utilitzar ens permetran definir el discurs. Es a dir, s’han de definir les línies mestres del tractament dels continguts, tenint especial cura de qui seran els receptors, ja que un error en aquest aspecte penalitza especialment el web. (No entendre o no sentir-te públic d’un contingut, porta a abandonar la lectura i, per tant, el web).

S’ha de marcar el to i l’estil que després s’haurà de fer servir pel tractament i desenvolupament dels continguts i el manteniment posterior.

És de gran ajut fer una primera aproximació als literals a emprar, ja que ajuden a tancar els criteris de conceptualització.

Tot i quedar fora de l’abast d’aquest projecte, hem de recordar que tenir els continguts a punt requereix posar l’organització en línia tal com vàrem explicar en aquesta entrada.

Disseny de la interacció. El prototip


Amb l’estructura definida (arquitectura del web) hem de definir com es navegarà, quines rutes podrà fer l’usuari, quins elements els hi hem de donar una importància especial –per exemple, que volem destacar a la pàgina d’inici- com interrelacionarem la informació d’una branca amb la d’una altra.

En definitiva es tracta de definir com podrem navegar. (Disseny de la interacció).

Exemple d'una pàgina del prototip de la botiga www.eupalinos.com

Tot i que és molt habitual l’ús de wireframes [esbossos de les pàgines amb enllaços per mostrar la navegació], l'equip de wordweb creiem que és molt més útil el prototip.

Per facilitar la
visualització del projecte d’una manera prou similar al resultat final,
desenvolupem un
prototip html sense
disseny, navegable i testejable, que serveix
per acotar el projecte,
facilitar la comprensió
al client, ajudar
a l’equip tècnic en la realització de l'anàlisi funcional i facilita la
solució gràfica i la maquetació al permetre concretar les diverses tipologies de pàgina que caldrà dissenyar i maquetar.

El prototip s’ha de fer amb continguts reals o prou similar als reals, per tal de poder apreciar si realment s’ajusta al què volem aconseguir, però sense atributs gràfics, ja que si no s’acaba parlant de “gustos” enlloc de la funció que ha de contemplar el web.

El principal receptor del prototip és el client ja que en base al prototip aprovarà l’abast real del projecte. Per tant, quan més complert és el prototip menys probabilitats d’errors i de reobertures de l’abast.

(Ex. Si incloem en el prototip les pàgines de resposta dels formularis, segur que es faran, si no les incloem, ja que les considerem òbvies, és molt probable que alguna es perdi pel camí.)

El treball amb prototip permet avançar de manera iterativa, i anar tancant temes amb el client sense perdre la visió global. Un canvi en el prototipatge és ràpid i barat. Un canvi en la programació pot truncar el projecte.

Dit d’altre manera, aquesta metodologia minimitza la gestió del canvi que tants mals de cap porta entre realitzador i client.

Però el prototip també permet testejar-lo amb usuaris reals per veure si allò que hem definit s’entén i si s’hi troben còmodes.

Amb el prototip tanquem la definició funcional del projecte.

Propera entrada

A la propera entrada parlarem de com amb el disseny gràfic tanquem la conceptualització.

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part  [Formulació d'un projecte nou]

IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part.  [Re-formulació d'un projecte ja existent]


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME