Reivindicació del terme disseny

Actualment, almenys en l'àmbit geogràfic en què em trobo, quan algú qualifica un objecte com "de disseny" es refereix gairebé sempre a alguna cosa que percep "bonic" i amb cert "glamour" però, freqüentment, inútil o defectuós en la seva funció.

És així. ☹. I, de moment, em sembla que l'únic que podem fer els dissenyadors per a solucionar-ho és intentar fer les coses el millor que puguem i treballar per apropar la possibilitat que, algun dia, es donin les condicions perquè la paraula i l'activitat disseny recuperin la veritable dimensió del seu significat.

Perquè dissenyar alguna cosa és projectar, és a dir, pensar i, d'alguna manera, esbossar-ho per després construir-ho. I quan un dissenyador projecta alguna cosa sempre és amb algun objectiu.

En el sector industrial l'objectiu, la utilitat dels objectes, és més intrínseca i evident. En el sector gràfic en el que estic el factor "útil" és menys mesurable. En aquest sector, un projecte sempre implica la transmissió com a mínim d'un missatge a un receptor. Per tant, en el nostre cas, dissenyar és intentar buscar la millor formalització dels continguts que componen aquest missatge, la presentació que millor faciliti la seva transmissió. Aquest és el factor "utilitat" al camp gràfic.

Si, en uns grans magatzems, s'ha de mostrar al públic la direcció de sortida, probablement es penjarà un cartell en el qual es situarà la paraula sortida i una fletxa apuntant en la direcció apropiada. Però, s'hauran de considerar diferents factors: la distància entre les lletres, el contrast entre el color de la lletra i els colors del fons, la il·luminació, l'altura a la qual es col·locarà el cartell, etc.

Per arribar a la solució idònia, durant el procés de disseny es proven diferents opcions. Només es donaran per vàlides algunes, aquelles que són efectives, és a dir, les que aconsegueixen que el rètol sigui visible i intel·ligible en el context en què s'ha d'utilitzar.

I, entre les solucions funcionalment correctes es valoren aquelles que permetran "afegir" altres continguts al missatge fonamental sense desvirtuar-lo. D'aquesta manera es vesteix el missatge amb el vestit apropiat. (Per ex, la transmissió d'imatge de marca o de determinats valors que es volen associar a la marca, etc.).

Per tant els diferents proves es cribren sota paràmetres d'utilitat en la transmissió del missatge, que són els bàsics i indispensables, i sota la resta de paràmetres que considerem que han d'intervenir, en segona instància.

En essència aquesta és (o hauria de ser) la correcta pràctica del disseny gràfic. La recerca de la millor formalització d'uns continguts que s'han de comunicar a un segment prèviament identificat de receptors. Si la comunicació no és efectiva o arriba tergiversada, el disseny ha fallat.

Però, per desgràcia, en algun moment se'ns va anar de les mans i, malauradament, no és aquest el significat amb què la paraula disseny ha arribat a la majoria de la població. El reconeixement de l'encert en trobar la millor formalització d'una peça o d'un missatge no està present en el significat popular de la paraula ...

Però tot i això, insisteixo, quan es parla de disseny no es pot obviar el concepte d'utilitat perquè un objecte no està ben dissenyat si no respon a les necessitats bàsiques per a les quals va ser creat.

Quan algú em parla d'una peça, d'un espai o d'un imprès qualificant-lo com "de disseny", veig que el que pretén expressar amb això és que és bell però incòmode o inutil, el que faig simplement és fer una petita matisació: vols dir de mal disseny, no és veritat? Fins ara tothom ho entén ...

Nota:

La il·lustració que acompanya aquest article s'ha confeccionat amb fragments de projectes d'AmèricaSánchez, Milton Glaser, Moholy Nagy, Enric Huguet i Enric Satué.

Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la usabilitat des de la pespectiva del disseny gràfic.


Entrades relacionades

VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic

La marca, una necesidad no siempre bien cubierta (Español) 

La marca una necessitat no sempre ben coberta

Rosa Álvarez per:

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

VI- Metodologia de la comunicació digital. Pas a pas 3: Disseny gràfic

En la darrera entrada vàrem parlar del procés de conceptualització centrant-nos en l’arquitectura de la informació i el disseny de la interacció. Vàrem comentar la importància que té per a l’equip de wordweb el prototip com a eina de suport a la conceptualització al facilitar la visualització i el testeig i permetre tancar el què serà el web abans d’invertir una sola hora en desenvolupament.

Del prototip al disseny gràfic

El disseny tanca el procés de conceptualització i com a part de la conceptualització, ha d’estar regit pels objectius del client i les necessitats/expectatives dels usuaris.

El disseny gràfic és la formalització (donar forma) del que hem definit (el que veiem en el prototip) en les tasques anteriors, una forma que s'ha de basar en el concepte i la funció.

El disseny d’un web ha facilitar la usabilitat del web i a la vegada l’ha de fer atractiu. El disseny d’un web no pot ser merament creativitat, ja que el web no serà usable, i per tant no seria disseny.

Per nosaltres el disseny va lligat a la funció i aporta la capa estètica imprescindible per fer atractiu el web. Per fer-ho s’ha de recolzar amb els valors de la imatge corporativa o els que s’hagin definit en el projecte (no tots els webs han de fer referència a la imatge corporativa del client).

Si estem d’acord que el disseny és responsable d’una part important de la usabilitat i l’accessibilitat, de la imatge i de facilitar la comunicació dels valors de la marca, estarem d’acord que no és un repte fàcil, que no n'hi ha prou amb saber fer anar les eines. El disseny gràfic és el facilitador d'un acte de comunicació que si no arriba al receptor és per què la solució gràfica no és correcte.

Per fer la seva feina, el dissenyador té una sèrie de recursos propis com ara, la tipografia, el color, la retícula, el tractament de les imatges, etc... de la correcta combinació d’aquets elements en depèn el resultat.

Del disseny a les plantilles

Si amb el prototip hem establert les jerarquies dels continguts, la manera com navegarem i l’estructura de la informació, amb el disseny hem de incorporar, entre d’altres.:

- l’estructura gràfica del web en base a una retícula.

Si volem que les diferents pàgines del web mantinguin una coherència visual necessitarem definir una retícula que les sustenti. Això ens permetrà tenir plantilles diferents per a les diverses necessitats i que l’usuari percebi el web com una unitat.

Però quina retícula? Dependrà dels continguts que haurà de contenir i de l’estètica que es busqui.

(La millor manera d’entendre què és una retícula es pensar en una revista on les diverses seccions mostren el contingut de manera diferent però mantenen una unitat visual).

- la llegibilitat, tant dels continguts textuals com gràfics: fotos, vídeos, etc.

Que un web sigui fàcil de mirar i de llegir és una de les tasques prioritàries del disseny.

(No es llegeix de la mateixa manera una línia de 12 paraules que una de 3 o de 20 o en un smartphone que en un ordinador).

- l’estètica.

Una de les preguntes que cal fer al client és quins són els referents visuals a tenir en compte. Generalment és la imatge corporativa. En base aquest criteris o referents visuals crearem la imatge gràfica.

Hem de tenir clares totes les tipologies de pàgines a resoldre, en això el prototip ens facilita la vida, i començar per les més complexes per acabar amb la home que generalment té un tractament específic però que ha de reflectir un estil fruit de les pagines interiors.

L’estètica juntament amb les imatges que seleccionem defineix també la lectura emocional del web. Per tant el disseny a més de resoldre la funció, aporta la sensació i la suggestió. 

- la iconografia.

La iconografia i demés botons són elements crítics per facilitar la navegació, per això la solució no pot ser la mateixa en un web d’una sola visita que en una intranet corporativa. En el primer cas no ens podem permetre que l’usuari tingui que pensar per entendre el què li proposem. En el cas de la intranet, podem demanar un cert esforç inicial a l’usuari sempre que una vegada apresa la iconografia se li simplifiqui la navegació.

Abusar de la iconografia o inventar-se referents iconogràfics pot penalitzar molt. Quan ja hi ha referents d’estandarditzats hem de fer-los servir a menys que estiguem convençuts que la nostra solució aportarà facilitat d'ús i comprensió del missatge.

Tot el treball de disseny caldrà fer-lo a prop dels responsables del contingut, com en una revista o un diari, ajustant el contingut amb el disseny per aconseguir que el producte resultant millori.

El dissenyador ha de poder dir al redactor que faci la redacció d’una altre manera, i el redactor que els dissenyador resolgui una problemàtica concreta d’una manera diferent.

Ara bé, el dissenyador no només està condicionat per la fase de conceptualització prèvia i els continguts, sinó, i de manera molt significativa, per la tecnologia. Dependrà de la plataforma tecnològica, dels recursos per evolucionar-la, i del coneixement dels programadors html, que puguem apostar per una solució gràfica o una altra.

Cal treballar molt estretament amb els programadors html i revisar el resultat. El disseny i la programació html són el nexe d’unió entre la conceptualització i el resultat final. Si les plantilles estan ben fetes, el resultat final de la interfície serà el previst.

El programador html, com l’impressor en el cas del paper, pot fer bo o dolent el treball del dissenyador i de retruc tot el procés de conceptualització, en les seves mans queda l’accessibilitat, la adaptabilitat del web a diversos dispositius [responsive] i l’encaix amb la programació.

Dit d’altre manera del disseny i de la seva concreció en plantilles en depèn com l’usuari percebrà el web, és a dir, en depèn l’èxit o el fracàs. 

Propera entrada

A la propera entrada parlarem de la relació amb la tecnologia i de manera especial amb l’equip de desenvolupament tecnològic.

Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital

I- Esquema conceptual

II- Procés metodològic

III- Pas a pas, 1: Immersió i entorn. 1a part  [Formulació d'un projecte nou]

IV- Pas a pas, 1: immersió i entor. 2a part.  [Re-formulació d'un projecte ja existent]

V- Pas a pas 2: Arquitectura de la informació i disseny de la interacció


Entrades relacionades

- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?

- Vull un web ben fet

- Tota la sèrie: Com escriure a Internet

L'equip de wordweb

La solució per a la PIME 

VI - El repte de la presencia a Internet. Bosses Barcelona com exemple

Després de l'anàlisi, els projectes

Entrades anteriors

Si ja tenim clar la marca i el web, caldrà preocupar-nos de les xarxes socials. Aquest és el nou repte de la botiga fictícia Bosses Barcelona

Projecte 3: Aconseguir una presència activa a les xarxes socials

Tota acció a les xarxes socials té dos components, la nostra activitat i potenciar l’activitat dels demés. Evidentment la segona és mes important que la primera, però per que parlin de nosaltres cal que mantinguem activitat de manera que donem motius per parlar-ne.

Es tracte de mantenir una “conversa” amb els nostres clients i seguidors amb l’objectiu d’anar eixamplant el cercle i, per tant, anar millorant el coneixement de la marca i el producte, tot millorant el nostre posicionament en cercadors (Google, Bing, etc).

En definitiva el què busquem és que aquells visitants que ja ens segueixen es converteixin en fans nostres i, per tant, en difusors de la marca. Per això, cal oferir promocions exclusives (Per exemple: codis de descompte que s’ofereixen des del web) i també demanar-los l'opinió sobre els nostres productes i la nostra imatge, perquè vegin que són importants per a nosaltres.

La presència de Bosses Barcelona

En una primera fase, creiem que cal abordar dos aspectes: la presència a Facebook i un blog.

El blog pot ser un espai destinat a parlar de temes relacionats amb la pell, la confecció, el disseny i els productes. El seu tractament no ha de ser publicitari, però si que ha de ser l’excusa per què apareixin els nostres productes. Creiem que és l’espai per parlar del taller de manera que agafi valor aquest concepte clau en l’estratègia de comunicació.

El Faceebok ha d’estar enfocat a l’activitat (i fins i tot a les xafarderies del sector) però també ha de servir per presentar cada entrada del blog, de manera que es publiqui el títol, una imatge i l’enllaç de manera automàtica. Es tracte de generar motius per seguir-nos i comentar-nos. Per que diguin: M’agrada.

Comentari

En termes generals les xarxes socials demanen un tractament visual, encara més si el producte o servei té associat aquest component. En concordança amb el web s’ha de definir un disseny específic per Facebook (colors, estil, logo) per tal de crear imatge de marca.

Per tant les entrades del blog que de manera automàtica es publiquen a Facebook o a altres xarxes socials convindrà que estiguin composades d’una imatge, un titular i l’enllaç.

Tant l’un com l’altre demanaran textos, fotografies i, quan es pugui i tingui sentit, vídeos. (Les fotos i els vídeos han de residir a Flickr i Youtube, ja que disposar d’un espai en aquets repositoris d’imatge ajuda a millorar el posicionament).

També caldrà tenir una presència activa en aquells “espais” d’internet on es parli dels temes que ens interessen, fent comentaris i aportacions no publicitàries.

Caldrà revisar el potencial per al nostre producte o servei d’altres xarxes socials per decidir participar-hi. En aquest cas tractant-se d’un producte visual com són els articles de pell semblen interessants Pinterest i sobretot Instagram (on hi ha més usuaris del nostre país).

Potenciar l’activitat de tercers

Per què els demés parlin de nosaltres el primer que cal és donar-los motiu per tal de generar viralitat. (Pensar en demanar una foto de la senyora amb la seva bossa i indicar-li que la volem penjar al nostre Facebook pot ser una bona manera de generar viralitat).

Caldrà trobar els Facebook’s dels clients i demanar-los que diguin que els agrada la nostra pàgina (com empresa fem una pàgina i no un perfil, per tant no demanem amistat, sinó el típic m’agrada que trobem a molts web). Serà important difondre la nostra pàgina de Facebook i que els clients siguin conscients que hi trobaran ofertes, primícies i novetats. Hem de ser conscients que tal com es mou la gent per Internet és més fàcil seguir-nos a Facebook que seguir al web, al que només hi entraran per realitzar accions concretes.

Per altra banda hem de pensar en compartir continguts que puguin resultar útils als nostres usuaris, com ara vídeos de Youtube (el segon buscador de continguts més utilitzat després de Google) amb indicacions sobre com fer una bossa amb material reciclat o d’altres propostes. Això ens ajudarà a donar-nos a conèixer com a especialistes del sector i també generarà viralitat ja que els continguts que publicarem interessaran als usuaris.

També cal identificar els personatges de referència en el món de la pell i de la moda (complements) per aconseguir que parlin de nosaltres. Aquests “referents” han de tenir influència en l’àrea “geogràfica” en la que ens vulguem moure. (Fer servir els contactes que tenim pot ser una bona manera d’iniciar i potenciar aquestes col·laboracions).

Una vegada identificats aquests “referents” cal cuidar-los i seduir-los, caldrà pensar accions per aconseguir-ho (per exemple, convidar-los a una vista al taller i compartir una copa o uns productes de la terra). També caldrà donar-los certes primícies (un nou model de bossa, l’obertura cap un nou mercat, etc.) que ells puguin posar en valor. Si s’aconsegueix que això passi, en el nostre Facebook podrem citar-los i aconseguir molt més retorn que si la primícia la publiquem nosaltres.

També cal pensar en donar incentius per tal que la gent ens busqui (regal, sortejos, jocs, ofertes, etc.), però fer-ho en els moments oportuns quan volem aconseguir un objectiu concret, altrament podem generar un efecte contraproduent. Ningú ens ha de percebre com spam.

No cal dir que caldrà trobar el nostre to i estil per tal d’arribar adequadament als nostres receptors. No és el mateix, escriure per un fulletó, que per un web, un blog o Facebook. Cada un dels canals demana una manera de relacionar-nos amb els potencials clients, tot i mantenint una unitat d’estil. (De la mateixa manera que no és el mateix una conversa de cafè que una presentació escrita encara que el missatge sigui el mateix).

Comentari

Com es pot apreciar, tenir una presència a les xarxes socials no és simple i demana una dedicació important, per tant caldrà definir objectius concrets i assolibles i avaluar els resultats per poder anar ajustant el tret.

També en aquest cas caldrà anar pas a pas i ser conscient fins on es pot arribar amb els propis recursos i quan cal demanar suport.

Es imprescindible definir l’estratègia i els objectius a aconseguir. Si no sabem on volem arribar, no hi arribarem. Tot i així donarem voltes, per això cal analitzar i avaluar cada una de les accions i corregir les següents en funció dels resultats.

En el moment de definir l’estratègia cal preveure la dedicació, tenint en compte que cal una persona que tingui coneixement del què cal dir i com cal dir-ho. Si no dominem el què, no cal que ens hi posem, si no dominem el com en podem aprendre. Si no podem dedicar-li l’atenció que requereix, repensem l’estratègia.

Val la pena ser prudents mentre anem ajustant la dedicació i aprenent a dominar-ho. No fer-ho així es pot tornar en contra nostra.

La propera entrada

Per començar a vendre en línia hem d’estar segurs de quins productes del nostre catàleg poden tenir sortida a Internet.

L'equip de wordweb

La marca, una necessitat no sempre ben coberta

Quan ens referim a la marca, ens referim a tot un conjunt de factors de comunicació que ajudaran a que els clients facin seva la nostra organització i/o els nostres productes, no només el símbol que la defineix.

Precisament per què marca és un terme confús que no sempre sabem com aplicar en les nostres empreses, hem buscat un algunes de definicions i reflexions que ajudin a situar-nos:

"La marca es un nombre, término o símbolo, diseño o combinación de ellos, que identifica los bienes o servicios de un vendedor o grupo de vendedores y los diferencia formalmente de los competidores, protegiendo legalmente la identificación de la organización.

Hasta aquí la definición clásica de marca que es válida y cierta, pero incompleta. 

Una marca es mucho más, y va más allá de sus elementos formales, sin menoscabo de su importancia. Las pymes deben tener y cuidar los elementos formales, pero deben mirar más allá. 

Una marca es activo intangible que reside en los corazones y en las mentes de las personas. Se define por las expectativas que la gente tiene de los beneficios, tangibles e intangibles, los cuales se desarrollan en el tiempo mediante la comunicación y, más importante, mediante la interacción".

Paul Klein

http://www.pauklein.com/que-es-marca/


Però hi ha més, el component emocional de la marca cada vegada és més gran ja que ha augmentat la interacció amb les persones, especialment a través de les xarxes socials.

"En este punto muchos se exaltarán para decir aquello de ¿acaso la publicidad nunca fue emotiva?. Y en parte es una buena reflexión y una interesante cuestión. Sin embargo, nunca se han podido contar las historia como ahora podemos hacerlo y utilizar un medio como internet para rebasar las fronteras con estrategias y acciones globales sin tener que gestionar acuerdo tras acuerdo para la difusión de una propuesta publicitaria. ¡Internet nos da alas!
(…)
...la nueva publicidad de nuestra era, no puede ni convertirse ni realizarse para vender sin más. Es necesario emocionar y poder contar historias de las que nos guste hablar y compartir con los demás. Como hacíamos en antaño con aquellos grandes eslóganes de la publicidad televisiva que repetíamos sin parar. ¿Acaso esto no es síntoma de que la publicidad ha perdido parte de su encanto?. Apostemos por lo emocional."

http://www.puromarketing.com/9/18068/publicidad-marcas-siglo-perfila-extremadamente-emocional.html#

Ara bé, serem capaços des d’una petita o mitjana empresa de construir i mantenir el conjunt d’imputs que conformen una marca? 

Si ja és prou difícil, definir una estratègia; crear un nom (que a més estigui disponible per a web); dissenyar una imatge gràfica; fer unes aplicacions coherents i consistents en tots els camps d’actuació de la nostra organització; etc. Com ho fem per incorporar discurs, contingut, vivència, etc. i traslladar-la permanentment a tots els possibles interessats?

Hem d’analitzar si el nostre negoci necessita expandir-se i sobre tot, si necessita ser present a Internet, si ho necessita, crec que no hi ha més remei que organitzar-se per trobar un espai del nostre temps diari per treballar en favor de la marca amb tots els recursos del segle XXI, sabent que a més a més els recursos mutaran permanentment.

No apostar per dedicar temps a la marca, ens pot deixar a fora del mercat per això, per poc que es pugueu, us recomanem buscar el suport extern.


L'equip de wordweb