Abordem
el procés metodològic pas a pas, després de centrar els criteris metodològics
de la comunicació digital, explicant com, l’equip de wordweb, enfronta la
immersió i el coneixement de l’entorn.
A. El cas d'un projecte nou en el que es parteix de zero
L’objectiu és entendre les necessitats del
projecte a realitzar i acabar concretant
el llistat de continguts i funcionalitats que haurà de incloure per tal de
poder donar-li forma.
Hem de conèixer quines són les línies estratègiques
del client i concretar-les en una estratègia específica de projecte.
Hem de saber molt bé qui són els
destinataris (com són, com es comporten, quina expertesa tenen davant de l’ordinador, etc.) i quines
són les seves expectatives i necessitats per poder-los donar resposta.
Hem de conèixer com resol la competència
problemàtiques similars, per poder detectar punts forts i punts febles,
oportunitats i riscos.
Hem de saber com es prepara l'Organització que impulsa el projecte per poder donar-li resposta.
Si ja està decidida la tecnologia, hem de
conèixer que ens permet i què ens impedeix, per tal que les solucions que
proposem puguin dur-se terme en el termini i el cost previst.
Cal no perdre mai de vista que objectius del client i necessitats de
l’usuari són les guies que han de marcar tot el projecte i que la resta de
informació ha de servir per poder-hi donar resposta.
Hi ha diverses maneres d’assolir aquest
coneixement. Destaquem alguns exemples:
a) Entrevistes a usuaris
- Entrevistes a usuaris interns per conèixer les
necessitats de l’organització.
- Entrevistes a usuaris finals per conèixer
expectatives i necessitats.
Les entrevistes han d’estar ben
preparades per evitar que es
converteixin en una carta als reis, ja que en tal cas no ens serviran al
projecte i a més generarem unes expectatives que després no podrem complir.
Hi ha moltes tècniques que ajuden a fer
una entrevista productiva, una d'elles és el cardsorting.
 |
| Desplagament de post-it |
Cal que la mostra d’usuaris a entrevistar
sigui representativa i que els grups no siguin massa amplis (8 a 12 persones).
No hem de sobredimensionar el nombre
entrevistes, també en aquest cas funciona la regla del 80/100, en que per
assolir el 80 cal un esforç raonable i en canvi per assolir el 20 restant, l’esforç es multiplica exponencialment i correm el risc de quedar infoxicats.
b) Competència
Hem de veure com resol situacions
similars la competència directa i alguns webs d'altres móns que puguin ser
exemplars.
 |
| Fragment d’exemple de comparativa |
La comparativa ens servirà tant per
analitzar continguts i funcionalitats que fan servir tercers per tal de veure
si són d’interès pel projecte, com per veure com resolen funcionalitats i
continguts concrets per tal de trobar la millor solució.
Quan detectem què fan servir tercers,
també detectarem què no fan servir, la suma d’aquestes dues informacions ens ha
de servir per detectar oportunitats, ara bé que la competència no abordi una
funcionalitat concreta ens pot indicar una oportunitat o bé una amenaça (pot
ser que no hi sigui per què no ha funcionat).
Les conclusions d’aquesta comparativa ens
serà de gran ajuda per preparar les entrevistes als usuaris i poder veure si
les seves necessitats concorden amb les nostres previsions.
c) Selecció de continguts i funcionalitats
Quan obrim la definició del projecte a tercers ens trobem que hem de decidir -d’entre totes les
funcionalitats que poden tenir sentit- quines són les que han de
desenvolupar-se i quines han de quedar a la nevera.
 |
| Fragment d’exemple. Taula per comparar funcionalitats |
Per tal de fer la selecció amb un criteri
objectivable és recomanable confrontar les diverses funcionalitats per la seva
aportació als objectius del client i a les necessitats dels usuaris en front
del cost de desenvolupament i manteniment.
Sembla clar que entre dues funcionalitats
de valor similar, la que té menys impacte econòmic ha de ser la que
es dugui a terme.
Aquest procediment ens ajudarà a quadrar
el llistat definitiu de funcionalitats i continguts a desenvolupar respecte el
pressupost i el termini pel desenvolupament.
Aquest procés per què tingui èxit s’ha de
dur a terme col·laborant estretament amb l’equip del client.
Evidentment, no tots els projectes
demanen aquest procés, moltes vegades el client sap el què vol i simplement hem
de matisar per ajustar-lo als objectius i usuaris, altres vegades el projecte
és prou obvi i per tant les funcionalitats en són conseqüència directe, però en
projectes complexos, aquest procediment ens serà de gran ajuda per donar en el
clau.
Propera entrada
A la propera entrada parlarem del primer punt
del procés: Immersió i anàlisi de
l’entorn, en el cas d’un projecte que aborda un web existent.
Entrades anteriors de la sèrie: Metodologia de la comunicació digital
I- Esquema conceptual
II- Procés metodològic
Entrades relacionades
- Tota la sèrie: Necessitem un web nou. Per on comencem?- Vull un web ben fet
- Tota la sèrie: Com escriure a Internet
